Justificació: Importància de la intel·ligència emocional
Les emocions estan integrades en les nostres vides i formen part de la nostra personalitat. Des que naixem, el nostre entorn està entreteixit per les emocions que vivim i que experimentem dia a dia. Formem part d'un món que ens és desconegut, però a poc a poc, ho anem descobrint i fent nostre.
En l'etapa de desenvolupament de 0 a 6 anys, els aspectes emocionals juguen un paper essencial i constitueixen la base o condició necessària per el progrés del xiquet en les diferents dimensions del seu desenvolupament.
A la nostra proposta, un dels continguts que hem decidit treballar és la ”Valoració i actitud positiva davant de les demostracions de sentiments, d’emocions i de vivències pròpies i dels altres, i el seu control gradua”, contingut “d” del bloque 1, de l’àrea de Coneixement de sí mateix i autonomia personal, de la Llei Orgànica d’Educació de 2006 (LOE), ja que la LOMQE no introdueix cap modificació respecte a aquesta etapa.
Amb el treball d'educació emocional que presentem volem afavorir el desenvolupament integral dels xiquets i xiquetes. En l'aula s'han de contemplar totes les dimensions de la vida d'una persona: cognitiva, física-motora, psicològica, social i afectiu-emocional; per açò, hem vist convenient desenvolupar i treballar tot el que té a veure amb aquesta última dimensió, moltes vegades oblidada en l'aula. La seguretat emocional és un element bàsic perquè el/a xiquet/a s’atrevisca a descobrir el seu entorn.
Hi ha diversos motius bàsics que ens indueixen a pensar en la necessitat d’incloure l’educació emocional. Entre ells, segons López (2007), es troben els següents:
● Les competències socio-emocionals són un aspecte bàsic del desenvolupament humà i de la preparació per a la vida, i per tant incumbeixen a la pràctica educativa.
● Hem d'afavorir la capacitat de comprendre i regular les pròpies emocions.
● Els mitjans de comunicació transmeten continguts amb una elevada càrrega emocional, que el receptor ha d'aprendre a processar.
● La necessitat d'aprendre a regular les emocions negatives per a prevenir comportaments de risc.
● Proporcionar estratègies per al desenvolupament de competències bàsiques per a l'equilibri personal i la potenciació de l'autoestima.
● Afavorir la quantitat i qualitat de les interaccions del grup per a la millora del clima relacional de classe i la cohesió grupal.
● Desenvolupar una major competència emocional en les relacions socials.
● Desenvolupar l'habilitat de la comprensió empàtica en les relacions interpersonals.
● Desenvolupar la tolerància a la frustració.
● Desenvolupar el control de la impulsivitat.
Des de l'àmbit educatiu ja en l'informe Delors de la UNESCO, proposava en l'Educació per al segle XXI els quatre pilars:“ Aprendre a conèixer; Aprendre a fer; Aprendre a ser i Aprendre a conviure” ,d'aquests aprenentatges, els més oblidats han sigut els dos últims “aprendre a ser i aprendre a conviure”. Així doncs, trobem essencial remarcar aquests últims mitjançant una proposta que permita treballar amb més concreció la intel·ligència emocional.
Per tant, no hi ha dubte de la importància de crear una proposta d’aquest tipus en qualsevol classe d’Infantil que possibilite tots els objectius mencionats.
b) Blocs temàtics
Per tal de treballar la intel·ligència emocional a l’aula segons López (2007) podem diferenciar els diferents blocs temàtics: consciència emocional, regulació emocional, autoestima, habilitats socio-emocionals i habilitats de vida. Malgrat que els presentem per separat, hem de contemplar la seua concepció globalitzada.
● Consciència emocional. Prendre consciència del propi estat emocional i expressar-ho a través del llenguatge verbal i no verbal, així com reconèixer els sentiments i les emocions dels altres. Podem tenir multitud de sensacions, emocions i sentiments en diferents situacions, espais i records. Per a prendre consciència de les emocions que experimentem, ajuda el saber donar-los un nom. Què sent? Tristesa, alegria, empipament, por…?
El llenguatge emocional és el primer pas per a identificar i reconèixer què està passant en el nostre món interior, com ens sentim i com podem expressar-ho eternament. Saber expressar les nostres emocions i els nostres sentiments cap als altres ens fa sentir més pròxims a ells.
✓ Treballar el vocabulari emocional.
✓ Identificació de les pròpies emocions i sentiments.
✓ El llenguatge verbal i no verbal com a mitjà d'expressió emocional.
✓ Reconeixement de sentiments i emocions dels altres.
✓ Presa de consciència del propi estat emocional.
● Regulació emocional. Podem experimentar i sentir multitud d'emocions, tant positives com a negatives. No hem de renunciar a cap d'elles, doncs formen part de les nostres vides i ens ajuden a conèixer-nos més. El dilema està, bàsicament, en què les emocions negatives poden fer-nos desenvolupar conductes no gaire saludables. Per a evitar aquestes conductes destructives i poc saludables hem de posar en pràctica algunes estratègies de regulació emocional. Hem d'ajudar-los a expressar com se senten als altres i cercar formes que els ajuden a sentir-se millor.
✓ Estratègies d’autoregulació emocional: expressar els sentiments, diàleg, assertivitat etc.
✓ Regulació de sentiments i impulsos.
✓ Tolerància a la frustració.
● Autoestima. Cada persona és diferent i açò ens fa ser especials. Així mateix, cada persona pot sentir emocions diferents davant una mateixa situació. L'autoestima és la forma d'avaluar-nos a nosaltres mateixos. La imatge que un té de si mateix (autoconcepte) és un pas necessari per al desenvolupament de l'autoestima. Una vegada ens coneixem i sabem com som, per dins i per fora, podem aprendre a acceptar-nos i a voler-nos (autoestima).
✓ Noció d'identitat: coneixement d'un mateix.
✓ Manifestació de sentiments positius cap a si mateix i confiança en les pròpies possibilitats.
✓ Valoració positiva de les pròpies capacitats i limitacions.
● Habilitats socio-emocionals. Consisteixen a reconèixer les emocions dels altres; saber ajudar a altres persones a sentir-se bé; desenvolupar l'empatia; saber estar amb altres persones, respondre als altres, mantenir unes bones relacions interpersonals.
✓ Habilitats de relació interpersonal: expressivitat, comunicació, cooperació i col·laboració social.
✓ L'empatia.
✓ Relacions positives amb els altres.
✓ Estratègies per a la resolució de conflictes.
● Habilitats de vida. Experimentar benestar subjectiu en les coses que fem diàriament en l'escola, temps lliure, amb els amics en la família i en les activitats socials. Es tracta d'oferir recursos que ajuden a organitzar una vida sana i equilibrada, superant les possibles insatisfaccions o frustracions.
✓ Habilitats d'organització.
✓ Desenvolupament personal i social.
✓ Habilitats en la vida familiar, escolar i social.
✓ Actitud positiva davant la vida.
✓ Percepció positiva i gaudi del benestar.
Donat el nivell de desenvolupament maduratiu dels xiquets I xiquetes d'aquestes edats i prenent en consideració els postulats del constructivisme, emprarem en el nostre projecte un enfocament globalitzat i actiu que permeta la construcció d'aprenentatges emocionals significatius i funcionals. Per a això, contemplarem el principi d'atenció a la diversitat, procurant adaptar l'ajuda pedagògica a les característiques individuals dels xiquets i xiquetes. Crearem experiències emocionals a partir dels coneixements previs dels infants, dels seus interessos i necessitats personals. Aquestes experiències pretenem que siguen generalitzables a altres contextos.
c) Emocions que podem treballar a la nostra aula
Quan ens dirigim a treballar la intel·ligència emocional a la nostra aula podem tractar les següents emocions i sentiments, que segons Gómez (2006), es defineixen de la següent manera:
POR
És un sentiment provocat per una amenaça real o imaginària. El nostre objectiu és que el/a xiquet/a passe de suportar la por acompanyada per la seua mare o pare a suportar-ho tot sol.
VERGONYA
És un sentiment complex perquè té a veure amb la inseguretat, la falta de socialització, la por a comunicar-se en públic, la baixa autoestima, sentiment de culpa, falta d'autonomia, el sexe, etc. És necessari posar-li nom a aquest sentiment i normalitzar-ho, tots els sentim alguna vegada.
IRA
És un sentiment de malestar que ens pot portar a causar dany. Provoca un comportament agressiu davant un conflicte que no sabem resoldre. És la resposta més ràpida davant la frustració. Produeix agressivitat i violència. L a superació de la ira necessita temps, un espai de temps que separa l'estímul de la resposta. La comunicació és el mitjà idoni per a calmar aqueix primer sentiment d'ira. Per a resoldre-la és necessària aprendre a tenir paciència, a desenvolupar la capacitat de frustració i a manejar la tensió.
Les conductes agressives, com s'acostuma a denominar les actuacions conflictives, són provocades per sentiments d'ira. Contra la ira, hem de desenvolupar l'empatia. En la mesura que comprenguem els sentiments dels altres i el seu comportament, estarem disposats a canviar la nostra actitud i a controlar els nostres empipaments.
ENVEJA/GELOSIA
La gelosia. És un sentiment d'inseguretat en el qual es desitja estar en el lloc del que posseeix alguna cosa volgut. En l'aula sol aparèixer quan el xiquet o la xiqueta que ve a l'escola deixa a un altre germà o germana amb la mare o pare. Si no superem aquestes etapes de gelosia podem integrar-la permanentment en la nostra personalitat que en aquestes edats s'està forjant. Sovint, la gelosia es produeixen quan se'ns imposa la necessitat de ser tots iguals, per açò és important educar en la diferència i acceptació de les necessitats de cadascun.
L'enveja. És el desig de ser preferit enfront de l'altre, que produeix tristesa pel bé d'altri. L'enveja és la conseqüència lògica de metodologies competitives, d'on es valora solament als primers, als llests, els triomfadors, provocant en els altres un sentiment de ser el preferit. El que desitja l'envejós és ser el preferit per la falta d'amor i la inseguretat que sustenten l'enveja. El desenvolupament de l'autonomia, la seguretat de si mateix, el desenvolupament personal, així com l'acceptació de la diversitat són grans mètodes contra l'enveja. A més, l'envejós cau en el cercle viciós de l'enveja. Quan envege em culpabilitze i em sent malament, per la qual cosa seguisc envejant al que percep com a feliç.
ALEGRIA
L'alegria és un excel·lent estat emocional per a l'aprenentatge. L'alegria és un excel·lent estat emocional per a l'aprenentatge. És un estat d'ànim agradable i molt viu, fresc i lluminós, generador de benestar general, que produeix alts nivells d'energia i una disposició a l'acció constructiva. És un estat d'ànim que generalment es manifesta amb signes externs pel que pot ser percebut per altres persones, ja que qui experimenta alegria, la revela en la seua aparença, llenguatge, decisions i actes.
TRISTESA
La tristesa és una caiguda general de la nostra energia, del nostre estat d'ànim. Quan estem tristos perdem l'apetit, les forces, el desig, l'impuls... les ganes de viure. La tristesa és un vel que ens entela la vida i la vas veure de grisa.No a totes les persones els entristeixen les mateixes coses. No obstant açò, és habitual sentir tristesa quan ens deceben o quan perdem alguna cosa que era important per a nosaltres.
AMOR
Quines classes d'amor hi ha?
Amor diligent: Quan fas teua l'alegria o la tristesa de la persona a qui ames i, a més, sempre li desitges el millor. És un sentiment pur i càlid.
Amor romàntic: Quan penses constantment en una mateixa persona... i veure-la et produeix una mescla de nervis i alegria.
L'amor és l'oposat a l'odi.
ACCEPTACIÓ
Sentim l'acceptació quan ens volen tal com som,amb les nostres virtuts i amb tot allò que hem de millorar. També sentim acceptació quan els altres reconeixen i valoren les nostres capacitats i accions.
Quins gestos ens transmeten acceptació? Els aplaudiments, les paraules càlides, un somriure, una abraçada i qualsevol altre gest la fi del qual siga mostrar-nos estima.
La falta d'acceptació fa que ens sentim incompresos.
